Redescobrir el Parc de la Ciutadella

Redescobrir el Parc de la Ciutadella

S’estan reobrint ja tots els parcs i jardins de Barcelona, un cop acabat el confinament al que ens ha obligat la pandèmia. Pot ser que encara haguem d’estar subjectes a alguna restricció, però tot fa pensar que podrem tornar a gaudir dels nostres parcs. Es el moment, crec, de treure del congelador el post sobre el Parc de la Ciutadella que ja tenia quasi acabat i del que vaig retardar la seva publicació perquè no tenia massa sentit de publicar-lo quan no podíem passejar per la ciutat. El futur del virus no està escrit, però la primavera i l’estiu semblen un moment ben adient per a visitar un parc.

Tornem, doncs, al Parc de la Ciutadella, el parc públic més antic de la ciutat de Barcelona, encara que sigui amb algunes precaucions. Reprenc, doncs, el text tal com el vaig escriure a finals del mes de febrer i principis del mes de març. Sens dubte, notaràs que les fotografies que l’acompanyen estan fetes quan encara no havia esclatat la primavera, però m’urgia no demorar més la seva publicació.

Per a mi, tornar al Parc de la Ciutadella és, d’alguna manera, reviure alguns records de la meva infància. Quan era petita i hi anava amb els pares i la meva germana, hi fèiem dos tipus de visita bastant diferents: de vegades passàvem quasi tot el temps a passejar pels molts camins i avingudes que el formen, així com a visitar la Cascada Monumental, la glorieta, el llac i algunes de les escultures més importants, i altres vegades ens dedicàvem sobretot a conèixer i visitar els animals residents al Zoo, que es troba al costat del recinte actual del Parc. Ambdós llocs m’agradaven, però aquest darrer era una visita de la que sempre en sortia especialment contenta i satisfeta, ja que veure el comportament d’aquells animals m’omplia de curiositat i em fascinava. Però avui no et parlaré del Zoo, tema que deixaré per a un futur post, sinó del parc pròpiament dit.

Amb els anys, he tingut ocasió de visitar molts altres parcs de la ciutat, però sempre torno de tant en tant al Parc de la Ciutadella. Ell forma part de manera molt destacada de la història de Barcelona, i també de la meva.

Es tracta del parc més antic de la ciutat i també és un dels més grans, el segon després del de Montjuic.

Els seus orígens.

Pren el seu nom d’una antiga fortalesa (la Ciutadella) que hi havia hagut en aquest indret, fortalesa que havia fet construir el rei Felip V després de la Guerra de Successió a la corona d’Espanya (1701-1714), ja que va considerar que la ciutat de Barcelona requeria una vigilància especial, donat que va lluitar contra les seves tropes durant la Guerra de Successió. I, com no podia ser d’altra manera, aquesta construcció militar sempre va ser vista amb mals ulls pel poble barceloní, ja que la va identificar, amb raó, com un símbol de vigilància i repressió contra la ciutat.

Finalment, l’animadversió mútua es va anar apaivagant i, un segle i mig més tard, cap el 1869, el govern espanyol presidit pel general Prim va aprovar un decret segons el qual cedia la fortalesa a la ciutat de Barcelona, amb la condició de que el terreny fos destinat a un jardí públic i que l’Ajuntament es fes càrrec del cost de la demolició. Aquesta es va anar fent a poc a poc, però no va ser del tot completa, ja que alguns edificis de l’antiga ciutadella ens han arribat fins a dia d’avui: aquest és el cas de la capella (avui parròquia castrense), el palau del governador (avui IES Verdaguer) i l’antic arsenal, després convertit en palau real i actualment seu del Parlament de Catalunya.

Paral·lelament a la demolició, es va començar a pensar com es faria l’enjardinament de la zona. Es van presentar diversos projectes i el que més suport obtingué va ser el presentat pel mestre d’obres Josep Fontserè. La idea era fer del futur parc una gran zona d’oci i construir-hi també un palau d’exposicions. Les obres es van començar el 1873 i es van prolongar fins al 1886, data en que Fontserè va ser substituït com a director de les obres per l’arquitecte Elías Rogent, quan ja s’havia decidit fer el 1888 una gran Exposició Universal a Barcelona.

L’Exposició Universal de Barcelona, que es va desenvolupar en terrenys del parc i d’altres de molt propers, va posar Barcelona en el mapa de les grans ciutats. Ambdós fets, el Parc de la Ciutadella i l’Exposició Universal de 1888 van quedar estretament lligats i van tenir com a promotor incontestable la figura de l’alcalde de Barcelona d’aquella època, Francesc de Paula Rius i Taulet, que és homenatjat en una de les grans estàtues properes al parc, en l’actual passeig de Lluís Companys.

Molts anys després, un altre alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, va dir que, donat que Barcelona no és capital de cap estat, per a créixer i ocupar un lloc important en l’àmbit de les ciutats, necessita de tant en tant tenir un gran projecte que la dinamitzi. Aquest va estar el paper de l’Exposició Universal de 1888 en el seu moment, com més tard va ser també el cas de l’Exposició de 1929, desplegada en terrenys del Parc de Montjuic, i en època més recent, l’organització dels Jocs Olímpics de 1992, durant el mandat com alcalde de Pasqual Maragall, que van permetre remodelar una part de la ciutat i del seu front marítim.

El parc actual és un lloc ple de vida: vida de plantes i arbres, vida animal, en especial d’aus aquàtiques, i vida humana, tant pels molts visitants que té el parc, com per les moltes mostres de les edificacions i estàtues amb que s’ha anat enriquint al llarg de la seva història. Es un gran pulmó de la ciutat, però és també un lloc ple d’història.

Si és la primera vegada que hi vas o fa molt de temps que no hi has estat, et recomano que comencis la visita per l’entrada del Passeig de Pujades (l’autobús H16 hi té una parada just al davant). Des d’allà pots accedir fàcilment on hi ha la Cascada Monumental, que es va dissenyar inspirant-se en la Fontana di Trevi, de Roma, i en la qual va treballar, a les ordres del mestre d’obres Josep Fontserè, el jove arquitecte Antoni Gaudí.

Prop de la cascada trobem també la glorieta (avui anomenada Glorieta de la transsexual Sònia) on s’acostumaven a situar els músics que animaven els visitants a ballar.

Un xic més enllà, trobem el llac, on hi podem veure nombroses aus aquàtiques i fer un passeig amb una barca de rems.

Si seguim un xic més enllà trobarem també els tres edificis que s’han conservat de l’antiga Ciutadella: la capella, el palau del governador (avui IES Verdaguer) i l’antic arsenal, actualment seu del Parlament de Catalunya.

Prop d’aquesta zona hi ha també l’entrada al Zoo i el monument al General Prim, el president del govern espanyol que va cedir la Ciutadella a la ciutat de Barcelona per tal de que la demolís i arrangés el terreny resultant com a jardí públic. Des d’aquí albirem ja l’estació de França i el passeig del Marquès de l’Argentera.

Què pots fer en el parc?

  • Si fa sol, com el dia de la meva darrera visita, pots estirar-te a l’herba i fer un picnic amb la família o amics. El dia que vaig anar-hi hi havia molta gent fent això. A la plaça de la Cascada hi ha un quiosc-bar i s’hi pot comprar alguna cosa per menjar i beure o bé et ports portar el picnic des de casa.

  • Fixar-te en els arbres del Parc i intentar d’identificar pel seu nom algunes de les espècies que hi trobaràs. Amb l’ajut d’alguna guia en podràs identificar uns quants i podràs ampliar els teus coneixements botànics.

  • Si veus algun arbre que et crida especialment l’atenció, pots acostar-t’hi i impregnar-te de la seva energia i saviesa. No cal que arribis a abraçar-lo, sinó simplement contemplar-lo intentant d’escoltar-lo i entendre’l. Probablement faràs un nou amic i quan tornis al parc, el buscaràs per tornar-lo a trobar i estar una estona amb ell.

  • Donar un tomb amb barca pel llac i fruir de la passejada.

  • Ballar a la plaça de la Cascada Monumental, si és un dia que hi ha músics a la glorieta i homenatjar la memòria de la transsexual Sònia, que fou assassinada en aquest mateix indret.

  • Donar una volta en bicicleta pels camins de terra del parc. Serà un bon exercici.

  • Si hi vas amb infants, segurament que els agradarà anar una estona a l’àrea de joc infantil. No és gaire gran, però segurament que t’agrairan que els acompanyis un rato en aquest indret.

  • Visitar les principals escultures del parc. N’hi ha moltes, però personalment et recomanaria l’estàtua del Mamut, per la seva originalitat i la seva bellesa;

  • Visitar la esculptura del general Prim, ja ressenyada, pel seu paper històric en la substitució d’una fortalesa militar, per un gran jardí públic en una ciutat com Barcelona, i la figura del Desconsol, de Josep Llimona, una còpia de la qual es troba en l’estany que hi ha al davant del Parlament de Catalunya.
  • Així mateix val la pena visitar el Monument als Voluntaris catalans morts en defensa de la llibertat durant les dues guerres mundials del segle XX .

  • També es pot visitar (concertant prèviament la visita) la seu del Parlament de Catalunya. Es un edifici molt interessant, ja que, malgrat que va ser inicialment l’arsenal de la Ciutadella, després es va remodelar com a palau reial, si bé mai va arribar a fer les funcions com a tal, i més tard, es va adequar com a Parlament de Catalunya arran de l’Estatut d’Autonomia de 1932, durant la Segona República Espanyola, funció que va reprendre el 1979, amb el nou Estatut d’Autonomia de Catalunya. També durant diverses èpoques va ser seu del Museu d’Art Modern de Catalunya. Per a concertar una visita guiada, pots fer-ho a: www.parlament.cat/aulaparlament.

Desitjo que aquestes explicacions t’ajudin a fer una visita agradable a aquest parc de la Ciutadella, que està tan arrelat en el nostre cor de ciutadans de Barcelona.

Pots compartir amb els teus amics el que escric:

Share on facebook
Share on whatsapp

Deixeu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *