la meva història de reinvenció

Primers anys

Em dic Marga i vaig néixer a Barcelona, capital de Catalunya i segona ciutat d’Espanya, a la tardor de 1945. No obstant, tant la meva família paterna com la materna procedien de la província de Girona.

Per això, jo dic sempre que, si bé nascuda a Barcelona, porto també en el meu ADN l’amor per la idiosincràsia del paisatge gironí, segui marítim o de l’interior.

Begur
Peratallada
Sant Feliu de Guixols

Els meus pares eren ambdós mestres d’escola pública. Ells es van conèixer a Barcelona quan, després d’alguns anys de pràctica professional a diferents pobles de Catalunya, van venir a la Ciutat Comtal per a formar part del Patronat Escolar de Barcelona. Al casar-se, el 1939, van establir el seu domicili al barri de l’Eixample, més concretament en el que ara s’anomena Esquerra de l’Eixample, i en aquest barri es van desenvolupar les primeres experiències de la meva vida, així com les de la meva germana, cinc anys més gran que jo.

Però, malgrat que vivíem a l’Eixample que havia dissenyat molts anys enrere l’urbanista Ildefons Cerdà, l’escola primària a la que vaig assistir, el Grup Escolar Milà y Fontanals, on treballava la meva mare, es trobava al Raval, barri que ha experimentat grans canvis des d’aquella època. De l’Eixample al Raval i del Raval a l’Eixample: aquesta va ser la meva excursió diària entre dos ambients diferents i que em generaven molts contrastos. Malgrat que en alguns moments m’hagués agradat d’anar a una escola més propera al domicili, amb el pas dels anys he apreciat l’oportunitat que vaig tenir de conèixer des de petita dos ambients tan diferents.

Als deu anys vaig començar el Batxillerat i ho vaig fer a l’Institut Juan Maragall, com es deia aleshores, situat al carrer Provença, entre els carrers d’Aribau i d’Enric Granados, on segueix estant. Allà hi vaig fer molt bones amigues i vaig tenir uns professors excel·lents, que recordo amb afecte.

Sentia curiositat per tot, o per quasi tot. M’encantaven les Matemàtiques, el Llatí, el Grec, la Història i la Literatura.

A la recerca del propi sentit

Després dels sis anys de Batxillerat i del Curs Preuniversitari, vaig entrar a la Facultat de Filosofia i Lletres, malgrat que jo hauria preferit de fer-ho en la de Dret, però ho vaig desestimar davant la negativa rotunda del meu pare, que va considerar en aquell moment que aquesta no era una carrera per a dones.

La Universitat, en tot cas, va ser per a mi un altre descobriment. Hi vaig conèixer molta gent nova, amb moltes inquietuds (lingüístiques, polítiques, socials, sindicals).

La Universitat espanyola d’aquella època, de 1962 a 1967 i fins i tot més tard, estava travessada per una espècie de tsunami de rebel·lia davant la situació general del país i en particular d’unes estructures polítiques, econòmiques, socials i universitàries que es mostraven necessitades de canvis que, malgrat que van tardar en arribar, finalment van arribar.

Marga Gratacos visitant la Casa-de-Sigmund-Freud-Londres/ Marga Gratacos-Paisatge i Vida

Els dos primers cursos, comuns a totes les especialitats, no van ser fàcils per a mi, ja que el sistema d’ensenyament i d’estudi era molt diferent al que jo havia conegut en el Batxillerat. Superat aquest tràngol, l’especialitat que vaig escollir va ser la d’Història. Aleshores l’especialitat durava tres anys i al llarg d’aquest període vam recórrer la Prehistòria, la Història Antiga, la Història Medieval i la Història Moderna i Contemporània; a més, vam estudiar Història de l’Art i Geografia, i també diverses matèries relacionades amb la recerca en tots aquests camps.

No estava malament com a cultura general, però jo buscava quelcom més pràctic, potser per això m’havia interessat anteriorment pel Dret. Vaig pensar en especialitzar-me en Geografia, que aleshores començava a prendre cos dins de la Universitat i de la que vaig tenir dos professors inoblidables. Però quan ja estava treballant en temes de Geografia en el camp editorial, es va creuar en la meva vida la Psicologia, que començava a desenvolupar-se com a professió i com especialitat independent dins de la Facultat de Filosofia i Lletres. I en pocs anys vaig fer un canvi de rumb i em vaig treure el meu segon títol universitari: aquesta vegada el de Llicenciada en Filosofia i Lletres, secció de Psicologia.

Vaig començar treballant en el camp de la Psicologia escolar i en el que aleshores s’anomenava Orientació professional, i des d’aquí vaig anar passant a la Psicologia clínica, primer infantil i després infantil i d’adults.

Finalment, la Psicologia ha estat la professió de la meva vida, en la qual he treballat, amb satisfacció, al llarg de quaranta anys, i que m’ha permès, també, conèixer molt bons companys i fer excel·lents amistats.

El 1971, als vint-i-cinc anys, em vaig casar; vaig estar casada durant uns sis anys i mig, situació que es va veure interrompuda per la sobtada mort del meu marit. Va ser un cop molt difícil d’encaixar en el seu moment i, al principi, em va costar molt de reorganitzar la meva vida. Sens dubte, la dedicació al treball i a l’estudi continuat hi van ajudar molt, així com els viatges que vaig anar fent i que em van permetre d’obrir les meves perspectives i fer nous coneguts i amics.

Reinventar-me

2010 marca el final de la meva vida laboral.

I ara, què faré?- em vaig preguntar.

Platja de L'Estartit-Torroella de Montgrí-Costa Brava-Catalunya / Marga Gratacòs-Paisatge i vida
  • El primer que vaig fer va ser inscriure’m a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès, ja que sempre m’havia agradat escriure i volia aprofundir en aquesta tasca. He seguit allà diversos cursos i els he gaudit molt, tant per la tasca desenvolupada com per la gent que hi he anat coneixent.
  • També he seguit cursos a ESHAB (Escola d’Història de l’Art de Barcelona): sobre Religions orientals, Filosofia dels segles XIX i XX, Mite, psicologia i art, i he pogut gaudir també d’alguns dels viatges que l’Escola organitza; recordo amb especial fruïció un que vam realitzar per conèixer el Vènet (Itàlia) i un altre a Croàcia.

Des de fa quatre anys canto en una coral de persones jubilades. La coral es diu Raspinell. Raspinell és el nom d’un ocell que en castellà és nomenat pájaro carpintero. Que una coral porti el nom d’un ocell em sembla molt suggerent , ja que la dita és que els ocells també canten.

(Fes clic sobre el vídeo per escoltar la música)

Per als assajos ens reunim en un centre cívic de l’Ajuntament de Barcelona i fem al llarg de l’any diferents concerts, habitualment en espais públics de la ciutat. Trobo que la música és una bona companyia per a la vida. Sempre l’he tinguda a prop, sigui a través de les cançons que vaig aprendre de la meva família o bé a l’escola, així com de les classes de piano i de solfeig que vaig rebre de petita, o mitjançant la meva participació en una coral anterior. Sento que cantar és bo, tant per al cos com per a la ment i que cantar en una coral té, a més, l’al·licient de la sociabilitat del grup.

ambé m’agrada caminar i procuro fer-ho una estona cada dia, encara que sigui per la ciutat. Exercitar el cos per a mantenir-se en forma em sembla quelcom indispensable a partir d’una certa edat i ho faig en un centre on alterno les classes de gimnàs inspirades en un pilates suau i en postures relativament senzilles de ioga.

Dins de Barcelona m’encanta visitar jardins i parcs. Són, juntament amb l’arbrat urbà, el pulmó de la ciutat, i aquest pulmó el necessitem molt els que som urbanites. Per altra banda, sortir de Barcelona per a visitar d’altres llocs del territori i fer petits viatges forma part de les meves activitats d’oci. Les passejades i les excursions em serveixen també per exercitar una altra de les meves aficions des de fa molts anys: fer fotografies, actualment amb el telèfon mòbil.

De tots aquests interessos i aficions sorgeix la idea de fer un blog, a través del qual espero poder compartir amb tu molts dels meus interessos i anhels.

Llac de Banyoles-Girona-Catalunya / Marga Gratacos-Paisatge i Vida

Per a posar en marxa aquest blog he comptat amb l’assessorament i l’ajut de la meva amiga Patrícia Olmo, a la que dec la possibilitat de que finalment vegi la llum.

Sigues benvingut o benvinguda a aquest espai!

paisatge

i vida

Pots compartir amb els teus amics el que escric:

Share on facebook
Share on whatsapp