L’home que plantava arbres

L’home que plantava arbres

L’home que plantava arbres és un llibre que m’agrada molt i que et recomano vivament. Aquest darrer estiu el vaig rellegir un cop més i novament m’ha fascinat.

Fa ja alguns anys el vaig veure per casualitat i el vaig comprar per primer cop. Era un 23 d’abril, el dia de Sant Jordi, patró de Catalunya i també Dia del Llibre. En aquesta data, a Catalunya tenim el costum de comprar i regalar llibres i roses (llibres pel Dia del Llibre i roses per Sant Jordi). Tant a Barcelona com a moltes altres poblacions catalanes, els carrers més coneguts s’omplen de llocs de venda de llibres i de roses. Al meu parer, es tracta d’una festa molt bonica i sempre surto una estona a passejar i buscar algun llibre per a mi o per a regalar.

Aquell any jo volia comprar un llibre per a una amiga a la que encara coneixia poc i no en trobava cap que em semblés suficientment adequat. De sobte, em vaig trobar fullejant un que em va cridar l’atenció. Es titulava L’home que plantava arbres i el seu autor era Jean Giono (1895-1970), un escriptor francès, nascut a la Provença, on va viure la major part de la seva vida.

A més, el tema del llibre tenia alguna cosa a veure amb la meva amiga. Si bé ella no plantava arbres, era una gran amant de la Naturalesa i jo li veia una similitud amb el personatge central del conte de Giono, ja que, si ell plantava arbres en una zona àrida del país, ella treballava apassionadament donant cursos de coaching i de relaxació per a alleujar l’estrès, per tal de que les persones que acudissin a ella tinguessin una millor qualitat de vida. Així ambdós ajudaven a un ésser viu a créixer i desenvolupar-se. I vaig comprar el llibre, és clar, i li vaig regalar.

Jean Giono L’home que plantava arbres Portada llibre

El text és breu i de molt fàcil lectura. No pretenc explicar-te en detall el contingut del llibre, perquè això seria com robar-te la sorpresa que produeix el relat, però sí que te’n diré quelcom, a tall de vermut i a l’espera de que compris el llibre i el llegeixis, si ets, com em figuro, de les persones que estimen els arbres i reconeixes la seva acció benèfica en els demés éssers vius del planeta. Elzéard Bouffier, el protagonista de la història inventada per Giono, és un home d’uns cinquanta i pico d’anys i viu sol en una casa rústica que va trobar en runes i que ell mateix va restaurar amb les seves pròpies mans, enmig d’una part molt àrida de la Provença. Elzéard ocupa les hores del dia a pasturar el seu ramat d’ovelles, ajudat pel seu gos. Però quan cau la tarda, recull el ramat i es tanca a casa, on realitza una altra activitat, que consisteix en triar amb molta cura unes llavors que ha anat recollint durant el dia. Evidentment, Elzéard té un pla a llarg termini, que aniràs descobrint a mesura que llegeixis el llibre.

La temàtica del relat de Giono, certament, és de rabiosa actualitat, ara que, dia sí i un altre també, ens topem amb notícies d’incendis de boscos i altres notícies relacionades amb l’amenaça del canvi climàtic.

Primer van aparèixer uns petits arbres….

Jean Giono L’home que plantava arbres-Illustracions de Francesc Viladot-Primer van aparèixer uns petits arbres
Jean Giono L’home que plantava arbres-Illustracions de Francesc Viladot-Els arbres van crèixer i també l_herba

Més tard els arbres es van fer més grans i també va créixer l’herba….

Més endavant els arbres es van convertir en arbredes…

Jean Giono L’home que plantava arbres-Illustracions de Francesc Viladot-Els arbres van formar una arbreda
Jean Giono L’home que plantava arbres-Illustracions de Francesc Viladot-I va aparèixer un renovat paisatge

Més endavant, tot el paisatge va anar canviant. L’aigua va tornar a la regió, van venir-hi a viure nous veïns, molts eren joves i van tenir infants, van aparèixer noves cases, nous arbres, nous camins… Una nova vida començava…

Lector, si estimes els arbres, t’agradarà L’home que plantava arbres. Si estimes els arbres, visita els boscos, visita els parcs i jardins del teu entorn i, més enllà d’aquests, visita’n també d’altres més allunyats. Deixa’t protegir per ells, per la seva ombra, pel seu aroma, pel suau airet que agita les seves fulles, per la seva energia. Amb ells podem aprendre molt i viurem l’experiència de formar tots junts part de la Natura. I, al mateix temps, busca el llibre de Giono i llegeix-lo. Es una delícia literària i t’obrirà moltes portes. I també pot ser un bon regal per a familiars o amics que estimin, com tu, la Natura.

En llengua catalana tenim una única edició, publicada, en aquest cas, per Viena Edicions el 2015. La traducció és d´Isabel-Clara Simó i les il·lustracions, en color, són obra de Francesc Viladot. A més, el relat de Jean Giono es complementa amb un text signat per Martí Boada, geògraf, naturalista i doctor en Ciències ambientals. Es un text molt interessant i crec que no deixarà indiferent a ningú.

Si vius a Barcelona o hi vens sovint, pots comprar-lo a CASA DEL LLIBRE, al Passeig de Gràcia, o a la Rambla de Catalunya, o bé a qualsevol llibreria ABACUS. Si no, pots aconseguir-lo també a través d’AMAZON fent click aquí.

 

Pots compartir amb els teus amics el que escric:

Share on facebook
Share on whatsapp

Deixeu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *