El racó del ginjoler

El racó del ginjoler

El Racó del ginjoler

Es un dels petits oasis del barri de Sant Gervasi, de la ciutat de Barcelona, i el vaig conèixer quan encara no era un oasi i quasi per atzar.

No sé què volia comprar i vaig anar a una botiga del carrer d’Arimon, molt prop de la plaça de Frederic Soler, també anomenada de Joaquim Folguera, on hi ha el mercat municipal de Sant Gervasi.

A la botiga no hi havia el que jo buscava, però em van preguntar si volia signar un escrit en defensa del Ginjoler. Vaig mirar cap a l’altra banda del carrer i vaig veure un arbre un xic desmanegat enmig d’un terreny mig erm i situat entre dos edificis de pisos. Els propietaris del terreny volien edificar-hi i això significava talar l’arbre.

Però hi havia gent al barri que volia salvar aquell ginjoler i recollien signatures per tal d’aconseguir que l’ajuntament de la ciutat el protegís i li permetés continuar amb vida.

Jo em vaig tornar a mirar el pobre ginjoler, desemparat entre la runa i em vaig recordar de la dita: està més content que un gínjol, que mai he sabut ben bé què volia dir, i vaig pensar que aquell ginjoler no podia estar-hi gaire de content, enmig d’aquell petit descampat i amenaçat de mort.

Vaig signar la carta que la botiguera m’ensenyava i de tant en tant passava per aquell carrer, a veure si la situació havia canviat. Però anaven passant els mesos i no hi havia cap canvi aparent. La situació era trista i els gínjols (els fruits del ginjoler) no podien pas estar contents.

No obstant, al cap d’un temps, un veí, en Salvador Forasté, que regentava prop d’allà la llibreria Xoroi (actualment La Casa de la Paraula), em va dir que la situació s’havia resolt: l’Ajuntament havia comprat el terreny, i també el del costat, on s’instal·laria el nou centre de serveis socials de Sarrià i Sant Gervasi i que el ginjoler es conservaria i s’endreçaria d’alguna manera el seu espai, que quedaria en certa mesura integrat al del centre municipal. També em va dir el nom de la persona que havia liderat el moviment de rescat del ginjoler; es deia Isabel Núñez.

Va passar bastant de temps i un dia hi vaig tornar. La situació havia canviat radicalment. El lloc que presidia el ginjoler s’havia netejat i era ara un racó acollidor. L’acompanyava un ginjoler més petit, que jo no havia vist les altres vegades, i la paret de la casa del costat s’havia netejat i repintat d’una forma bastant natural i fins i tot una mica rústega i acollia una senzilla decoració referent a diverses dites sobre els ginjolers, generalment extretes d’escriptors catalans, i també una referència al catàleg d’arbres d’interès local de l’Ajuntament de Barcelona que identifica al ginjoler com un dels seus membres.

Em va corprendre la inclinació del ginjoler gran, com si volgués sortir al carrer i cridar: -Socors! Ajudeu-me!, recordant els seus anys de patiment. Feliçment ho havia aconseguit i ara, des del seu lloc, saludava els vianants.

Darrerament hi vaig sovint. Es prop de casa i anar-hi em motiva per a iniciar les caminades que els professionals sanitaris em van recomanar fa un any i escaig. Es un lloc on m’hi sento bé. Potser l’espai és un xic petit i no hi ha cap banc per a contemplar còmodament els ginjolers, però tampoc se’n necessita massa per admirar-los i comunicar-nos amb ells. Veure aquests dos arbres rescatats de la pressió immobiliària i de la seva probable mort a curt termini, em reconforta.

Es, sobretot el gran, un resilient! Segons el catàleg d’arbres d’interès local de l’Ajuntament, ell té, pel cap baix, cent seixanta anys! Representa per a mi la permanència, l’arrelament a la terra, la voluntat de seguir sent, i també la voluntat de lluita d’un barri i d’una activista social, la Isabel Núñez, per conservar el que té de bo i de vital el territori i de mantenir el seu llegat històric.

El ginjoler del carrer d’Arimon m’ha portat també a conèixer una mica la trajectòria de la Isabel Núñez, la dona, la veïna i l’escriptora que va iniciar i culminar la tasca de reivindicar-lo i de rescatar-lo de la seva difícil situació. Gràcies, Isabel! Gràcies a tu, el racó del ginjoler és avui un espai estimat pel barri i protegit per l’ajuntament de la Ciutat Comtal.

Veure aquests dos arbres rescatats de la pressió immobiliària i de la seva probable mort a curt termini, em reconforta.

PD:

Aquest escrit es complementa amb una Galeria de Fotos homònima. Des d’aquí pots accedir a veure les imatges.

Pots compartir amb els teus amics el que escric:

Share on facebook
Share on whatsapp

Deixeu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *