El món natural de Monse Pla
Avui et presento la pintora Monse Pla i el seu món natural. Jo la vaig conèixer fa molts anys, a Barcelona, quan ella organitzava les excursions del Club d’Amics dels Arbres per la Terra i anàvem a visitar arbres centenaris i boscos i mentre, ens omplíem, sota el seu guiatge, de l’energia i de la màgia d’aquests amics gegants i benefactors. Al llarg del temps, he anat a visitar també moltes de les seves exposicions i he anat comprant alguns dels seus quadres.
Per tant, es pot dir que compartim un munt d’interessos. Per això, quan vaig començar aquest bloc, Paisatge i Vida, li vaig proposar de fer-li una entrevista, cosa que ella va acceptar. L’oportunitat de fer-la ha sorgit arran de l’exposició que ha presentat recentment a Girona en el marc de les activitats dels Amics del Museu d’Art de Girona. Hi he anat acompanyada per la mateixa pintora i això m’ha permès aprofundir en el seu món pictòric natural, ja que els arbres, els boscos, els cels, el mar i altres elements de la Natura són la temàtica més freqüent dels seus quadres. Es tracta d’una pintura intemporal, realitzada amb molta sensibilitat, impregnada de poesia i admiració per la bellesa.
L’entrevista ha tingut lloc també a Girona i te’n faig una reconstrucció a partir dels meus apunts:
Marga: Quin lloc donaries a aquesta exposició a la seu dels Amics del Museu d’Art de Girona en el conjunt del teu treball artístic al llarg de tota la teva carrera professional?
Monse: Sí, al llarg de la meva carrera hi ha diverses etapes, però l’evolució és sempre lenta. L’exposició de Girona està bastant relacionada amb les que vaig fer l’any passat a diverses ciutats d’Itàlia (Bolonya, Florència, Novara) i es basa, en part, en una cançó que em van explicar que canta la mainada i que es titula “Ci vuole un fiore”… (“Cal una flor”, en català)
Marga: Com va començar el teu interès per l’Art i més en concret per la Pintura?
Monse: Jo ja dibuixava des de molt petita, em recordo asseguda al terra i dibuixant. Amb els meus pares passàvem les vacances en un poble on teníem una casa al costat del bosc i jo em vaig acostumar a dibuixar tot el que em cridava l’atenció. Més tard, quan vaig fer dotze anys, el meu pare em va regalar la meva primera caixa de pintures, concretament d’aquarel·les.
Marga: Tu vas estudiar a l’Escola Massana, oi? Què et va impulsar a matricular-t’hi?
Monse: La vaig triar pel seu renom. Però allà no hi vaig voler estudiar Pintura, sinó Esmalts. Una de les raons era que no suportava les natures mortes i bodegons que havies de pintar, jo volia pintar allò que el cor em dictés.
Marga: Què et motivava de jove? Què volies transmetre a través de l’art? Hi havia altres disciplines o temàtiques que també t’interessessin?
Monse: Volia transmetre l’essència de les coses, descobrir les coses que estan darrera del que ens volen fer veure. A part del dibuix, la pintura i l’esmalt, també havia fet piano i solfeig, estudiava idiomes, anava a molts concerts i al teatre i viatjava molt.
Marga: Quan jo et vaig conèixer, portaves les activitats del Club d’Amics dels Arbres per la Terra. I, de fet, al llarg de la teva obra, els arbres i els boscos han estat sovint un tema que has conreat força.
Monse: Sí, els arbres i els boscos continuen estant presents, malgrat que no és la única temàtica.
Marga: Sí, no sé si arran del teu trasllat i establiment a Llançà, van aparèixer moltes pintures de cels (cels amb núvols, cels sense núvols). Creus que viure a Llançà, a la Costa Brava, ha influït en la teva pintura dels darrers anys?
Monse: Totalment. Poder treballar en un lloc tranquil, sense sorolls , sentint els ocells, és un privilegi que et permet expandir-te.
Marga: Tinc la impressió, no sé si equivocada, de que els primers quadres teus que vaig conèixer eren més figuratius que els actuals. Em sembla que la teva obra s’ha fet amb el temps més etèria, amb un traç potser més difús…
Monse: Sí, s’ha fet més subtil, de vegades amb la mínima expressió o amb simbolisme.
Marga: Al llarg de la teva carrera professional, quin missatge vols transmetre amb la teva pintura?
Monse: La unitat de l’energia, l’espiritualitat de l’energia, que no té fronteres.
Marga: Sí, crec que en la teva pintura hi ha quelcom de molt espiritual, que no vol dir estrictament religiós, sinó quelcom que tindria a veure amb la comunió amb la Natura…ho veus així tu també?
Monse: Més que de comunió amb la Natura, jo ho veig més com formar part de la Natura….
Marga: D’alguna manera, en la vida dels inicis de la Humanitat, els arbres, els boscos, els cels, les muntanyes, els rius, els llacs, els mars, tots els fenòmens que ara anomenem meteorològics, el Sol, la Lluna i les estrelles, així com els animals que poblaven el seu món, formaven part de les experiències quotidianes de la humanitat primitiva i alguns d’aquests elements van ser adorats o deïficats…
Monse: Els arbres són la connexió entre els homes i els deus…Obren portes.
Marga: Els humans primitius buscaven en la Natura de vegades aliment, de vegades protecció i sovint intentaven d’apaivagar aquelles forces que els feien por i que podien crear-los forts contratemps per a la seva vida. De tot això, crec, ha nascut tot un món mitològic en les diferents cultures humanes antigues que permetia fer la vida primitiva un xic més confortable…T’ha interessat d’alguna manera el món mitològic?
Monse: Sí. Al inici em semblava complicat, però a mida que vas llegint diferents llibres de cultures diverses, vas comprenent millor el significat, el que possiblement ens volen transmetre a través dels mites.
Marga: En general, trobo que la teva obra és una pintura que infon serenitat, pau, tranquil·litat… Tu ho veus així també o no? La busques explícitament aquesta serenitat o simplement et surt així?
Monse: Sí, cert, infon serenitat i pau, però no la busco directament, em surt així, perquè la porto dins. Intento retransmetre el millor del meu interior, del contrari no agafo els pinzells. Una pintura és una energia que tu et poses a casa teva, per tant t’ha de donar el millor del que soc capaç d’oferir.
Marga: Diries que la teva pintura és un arquetip de la mirada femenina?
Monse: No específicament femenina, sinó humana.
Marga: Quin missatge vols donar amb la teva pintura sobre la Natura?
Monse: Que la Natura està viva i t’espera!
Acabada l’entrevista, amb tot el seu missatge en el cap i en el cor, vam anar plegades a visitar l’exposició. Jo vaig fer amb el mòbil fotografies de molts dels quadres, però prefereixo utilitzar per al post les fotos d’alta resolució que gentilment m’ha enviat la Monse, donada la seva major qualitat. A continuació en pots veure algunes, i també amb les frases o cites que Monse Pla hi ha afegit.
L’exposició estava composta per olis (sèries CELS I MAR, ARBRES I BOSCOS TRANSPARENTS), així com per dibuixos, fets amb una gran estilització, i per aquarel·les, d’una gran vistositat cromàtica. Pots veure la Galeria de Fotos que he fet.
De la sèrie CELS I MAR, ja n’hi coneixia diversos exemplars i fins i tot n’hi vaig comprar un ja fa uns quants anys i que guardo en un lloc destacat a casa meva. Són quadres que t’inspiren, que en general et transmeten pau, si bé en algun cas també hi podem veure l’amenaça d’una tempesta o la potència d’una ventada, com es pot apreciar en les següents fotos:
La Llum
Potència i vent
El tercer esglaó
Marga: Quin missatge vols donar amb la teva pintura sobre la Natura?
Monse: Que la Natura està viva i t’espera!
A la sèrie ARBRES I BOSCOS TRANSPARENTS hi podem trobar quadres com aquests, que jo trobo d’una bellesa molt intensa:
El Bosc
Em demanes perquè faig casa meva al bosc.
Somric i callo, fins i tot la meva ànima resta muda.
Viu en aquest món que ningú posseeix, on floreix el presseguer i corre l’aigua.
Li Po
Ocells al Bosc
Sense presses, no t’inquietis.
Ets aquí tan sols per una breu visita.
Així que vigila d’aturar-te i olorar les flors.
Monse Pla
Transmutació
Esdevinguda en foc, l’Au Fènix reneix de les seves cendres.
Transformació de la passió i l’equilibri en una font inesgotable de llum.
De l’arbre de la Vida s’obté el nèctar de la Saviesa.
Monse Pla
En l’apartat dels dibuixos, hi trobem uns quadres de petit format que destaquen per la seva nitidesa en el traç, com els següents:
Pedra de Mar
La Palmera
Com aquarel·les, hi hem pogut veure les següents, entre d’altres:
Desert
Déu creà el desert per a què l’ésser humà
callés i pogués escoltar la veu del foc secret.
Monse Pla
El Manglar
Les seves arrels estimen l’aigua on viuen submergides.
El Manglar, amb la seva emanació càlida i suau protegeix les costes de l’erosió.
Gran benefactor de la terra, realitza un treball admirable mentre es mou en una dansa suau entre l’aigua dolça i salada, tant sols té una lluita per sobreviure: la imparable destrucció humana.
Monse Pla
Nit de Lluna
Nit de Lluna, reflex de cristall als llacs, ombres de llum que els Arbres acullen.
Monse Pla
Desitjo que aquest post et serveixi per a una primera aproximació a la pintura i al món natural de Monse Pla. Però si vols tenir més informació sobre la seva obra, et recomano que consultis la seva web www.monsepla.com des de la qual et podràs també posar en contacte amb ella, si ho desitges.
Però abans d’acabar, deixa que t’expliqui quina era la lletra de la cançó escrita pel pedagog Gianno Rodari (1920-1980) i que va popularitzar el cantautor Sergio Endrigo (1933-2005), lletra que la Monse va conèixer fa molts anys a través d’un noi italià. Diu així:
PER FER-HO TOT NECESSITEM UNA FLOR
Les coses quotidianes
ens conten secrets
a qui sap mirar
i escoltar.
Per fer una taula cal una fusta
per fer una fusta cal un arbre
per fer l’arbre cal una llavor
per fer la llavor cal el fruit
per fer el fruit cal una flor.
per tant, per fer una taula cal una flor.
Bis
Per fer una flor cal una branca
per fer una branca cal un arbre
per fer un arbre cal un bosc
per fer el bosc cal una muntanya
per fer la muntanya cal la terra
per fer la terra cal una flor
per fer-ho tot necessitem una flor.
Bis
Repetim primera estrofa
Per fer-ho tot necessitem una flor…
I també la pots escoltar a través de Youtube en italià.
I ara, ja saps quina llavor vols plantar tu?
RECORDA QUE UNA FLOR POT CANVIAR EL MÓN
Si vols conèixer més la seva obra, he fet una Galeria de Fotos en què pots apreciar el seu talent i creativitat.
Pots compartir amb els teus amics el que escric:
Share on facebook
Share on whatsapp
